La xenofòbia és el rebuig, la por o l'odi de persones estrangeres o d'allò que es percep com a estranger o desconegut (cultura, llengua, aparença, costums). Aquest sentiment pot estar influenciat per les rivalitats històriques, els problemes socials durant les crisis econòmiques i la formació en l'entorn familiar i social de determinades ètnies que busquen reforçar la seva identitat i pertinença al seu grup.

Però cal distingir entre quina va ser l'arrel o la causa generadora de la xenofòbia i quin és el seu ús oportunista actualment en el context de la lluita de classes. La xenofòbia té arrels molt profundes en el llarg període anterior a l'aparició de l'agricultura, fa uns 10.000 anys, quan els pobles caçadors-recol·lectors competien per recursos limitats com ara aliments, aigua i territoris de caça. Aquesta competició va generar inevitablement guerres tribals, però actualment la xenofòbia és un factor utilitzat en la lluita de classes.

Durant milions d'anys, els grups humans van dependre del control de territoris específics per sobreviure mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció. L'arribada d'un grup extern va ser percebuda com una invasió, una agressió, que en realitat ho era, ja que els immigrants necessitaven un nou territori vital. Aquesta constant lluita interètnica per l'existència va implicar el genocidi i l'extinció de grups derrotats en guerres intertribals, dinàmica que va continuar fins a l'aparició de l'agricultura.

La implantació de l'agricultura va ser un procés lent i no simultani arreu. Amb el conreu de la terra va aparèixer la propietat privada de la terra productiva, cosa que no podia existir entre les poblacions de caçadors-recol·lectors. Això va donar lloc a diferències entre els propietaris de terres i els que no. Les guerres també van experimentar canvis: van deixar de tractar-se d'extermini i es van convertir en conquerir territoris i serfs. Els vençuts es convertien en esclaus dels vencedors i havien de treballar per ells. Així van néixer les classes socials i la lluita de classes.

En el nou context, la xenofòbia va quedar sense sentit, ja que l'autèntic enemic de les classes oprimides són les classes opressores, no els immigrants. Tanmateix, la xenofòbia continua sent un component polític important perquè és explotada pels grups en el poder per desviar l'atenció de les causes reals de les tensions socials, com les desigualtats econòmiques i les polítiques neoliberals. Fomentar l'odi o la por als immigrants crea un boc expiatori i debilita la capacitat d'acció col·lectiva de les classes treballadores.

La classe dirigent controla els mitjans de comunicació i el sistema educatiu, manipulant la informació i l'ensenyament per mantenir les classes subordinades desconegudes de la seva situació i evitar preguntes sobre l'statu quo. Aquesta manipulació inclou la demonització dels moviments socials i la censura de les veus dissidents, així com la manca d'educació crítica que dificulta identificar i desafiar les estructures de poder opressors. A més, fomenten la fragmentació i la rivalitat entre grups subordinats per evitar la resistència unificada.

L'explotació del sentiment xenòfob és una estratègia utilitzada al llarg de la història per la classe dirigent per mantenir i reforçar el seu control. Aquesta tàctica aprofundeix les divisions socials i promou la injustícia. Per combatre-la, és fonamental superar les arrels de la xenofòbia promovent la solidaritat i la igualtat entre tots els éssers humans.